M’ha costat 54 anys adonar-me que ser de les normaletes, les del sense més… ja sabeu, ni bona ni dolenta, sempre al mig, ha estat en realitat una sort, almenys al meu parer. De nena mai vaig ser la millor en res; a l’escola no destacava ni en mates ni en llengua. No vaig ser ni la popular ni la guapa de la classe, i als esports de competició que vaig realitzar, tampoc em va tocar ser la bona, i això que vaig provar uns quants per a veure si tenia algun talent amagat! Però no J

Quan ets nena i de les del mig, la teva autoestima està en una mena de lluita constant per a mantenir-se en flotació, i t’acaba quedant clar que a tu et tocarà “currar-t’ho” perquè no tens cap extra de sèrie. Així, i a mesura que creixes, acabes limitant les teves expectatives, sovint inconscientment, i per sort, això almenys entrena la teva tolerància a la frustració, un aspecte francament útil per a la vida. L’esforç i el sacrifici es converteixen en la teva única opció per a sobresortir, encara que sigui només un punt més . En realitat, no esperes molt de tu, no t’il·lusiones per ser la “més”, creus que això mai passarà… I si no caus en la queixa ni el victimisme, t’ocupes de “fer” (estudiar, treballar.. ) convertint l’esforç en part del teu ADN perquè no et pots permetre donar res per suposat.

Jo mai ho vaig viure com una sort, fins ara. He observat com aquestes persones interioritzen l’esforç i la persistència, no es queixen ni es comparen, simplement treballen convertint-se amb el temps en molt bons en lo seu. La resiliència i la tolerància a la frustració els permet aixecar-se quan cauen, i no s’estranyen quan s’equivoquen perquè saben que als normalets, això els acostuma a passar. I viuen els èxits amb sorpresa, no se’ls creuen, per la qual cosa els agraeixen des de la humilitat més honesta. I sobretot, no pateixen tant perquè un dia es van adonar que “ser el bo o la bona” no és necessari per a sentir-se bé.

No esperis als 54 per a adonar-te que, si ets un dels del mig, estàs entrenant les habilitats de la fórmula de l’èxit, aquesta que converteix a les persones en extraordinàries.

Cristina Gutiérrez Lestón

www.lagranjatc.com/es/